1. |
Vull donar-t´ho tot
03:40
|
|||
Vull xuplar-ho tot, sentir tots els sabors.
Sentir l’escalfor, i el ritme del teu cor
Gaudir be les olors, repassant cada racó.
Sense tindre por, sense cap pudor.
MARE Vull donar-t’ho tot, eres el meu tresor.
Tendret com el cotó, tens tot el meu cor.
Tot el teu és meu, et menge a besets.
Sense deixar-me res, eres el meu xiquet.
TORNADA -Des que et vaig vore, em va envair l’emoció.
La teua tendresa, l’oloreta a torró,
I ara per fi has arribat, descalç,
Benvingut a la llar.
AMBDÓS Jo vull menjar-te tot, sense deixar-me res.
(mare) Tu vols donar-m’ho tot sense deixar-te res.
(fill) M’agraden fins i tot, els teus plors desesperats.
(mare) M’agraden els teus pits, són ara el meu desig.
TORNADA -Des que et vaig vore, em va envair l’emoció
La teua tendresa, l’oloreta a Torró,
I ara per fi has arribat, descalç, nuet, en peixet
I amb molt de gust et guiarem
per camins i carrers
pel món sencer.
|
||||
2. |
Tremola el Cel
03:30
|
|||
Era un dia molt clar, amb cel blau, lluminós
la tardor es mostrava de groc i marró
l’oroneta cantava i emprenia el vol
l’olivera es doblegava com si tinguera son.
El sol encara escalfava el meu cos despullat
i la terra badada es trencava al meu pas
caminant olorava el perfum d’estos camps
i un vent suau a la cara em feia recordar
que este món és estrany
tot pot canviar en un instant
tin-ho clar
Tremola el cel i espenta el vent
ataca el tro amb un exèrcit molt poderós
Dispara el llamp i l’aigua cau
i el fang segresta tot el que ella vol.
Els núvols van descansar per un moment de bramar
i el cel ho va cel·lebrar amb set colors dibuixats
tot era lluentor acariciat pel sol
i la vida tornava a despertat de nou
amb milers de sorolls , amb milers de sons
Tremola el cel i espenta el vent
ataca el tro amb un exèrcit molt poderós
Dispara el llamp i l’aigua cau
i el fang segresta tot el que ella vol
tot el que ella pot,
i el món espera impotent
a que s’acabe aquell malson
s’acabe amb un gran raig de sol
i el vent ens torne la claror.
|
||||
3. |
No sempre pot ser
03:52
|
|||
Un passeig al vespre, al resguard del vent, una escalada al sol d’hivern.
Un munt de sensacions ens recorren el cos.
Tot ja queda en ombra, tot el món s’afanya, i en el fons la muntanya.
Òmplic els pulmons, note el fred de front.
TORNADA 1
Ja estem ficats a la paret.
L’adrenalina enfoca la ment.
L’èxit es dona ja per fet.
I no sempre pot ser…
La bellesa intensa, de tan vast indret, ens fa oblidar per moments el fred.
Dins d’aquesta vall, som insignificants.
Hem acceptat el repte, no seré jo qui falle, i és que el risc no sempre es pot
comprar.
El joc es descontrola, i l’ànima no aguanta, un fet que no deuria mai haver
passat.
TORNADA 2
Estic caient sense parar.
El buit em vol al seu costat.
Els records se succeeixen,
i no deixen de turmentar.
SECCIÓ ESPECIAL
I vole.
S’acosta el final.
El cos es trenca i l’ànima vola alt.
El joc es descontrola, i l’ànima no aguanta, un fet que no deuria mai haver
passat.
TORNADA 2
|
||||
4. |
A voltes
04:37
|
|||
A voltes, sense saber per què, em quede fixe, mirant, embovat, embeulat
i en silenci, la consciència se´m va esborrant, minva, i es va difuminant….
Immòbil, com un menhir, petrificat, una boira em va cegant
i les hores, dies i anys , passen en un instant
I m’endinse en un avenc profund, descomunal
dins d’un bosc nevat
m’escabusse i nade dins la mar entre coralls
i contemple la ciutat des d’ací dalt
sóc un voltor volant
Sóc la lava d’un volcà que avança cap al mar
sóc el gel d’un llac glaçat
sóc arena en moviment que corre en un desert
sóc la pluja torrencial, un huracà
A voltes, només a voltes, rarament
sense saber per què, irremeiablement
em deixe arrossegar avall pel corrent
I m’endinse en un avenc profund, descomunal
dins d’un bosc nevat
m’escabusse i nade dins la mar entre coralls
sóc un voltor volant
Sóc la lava d’un volcà que avança cap al mar
sóc el gel d’un llac glaçat
sóc arena en moviment que corre en un desert
sóc la pluja torrencial, un huracà
I camine entre barrancs ocults, amagats
cap al cim més alt
i m’enlaire d’un penya-segat
sense rumb , sense destí
per un cel estrelat.
|
||||
5. |
Encara Existim
04:11
|
|||
Quan tot el món s’ha oblidat de nosaltres,
quan ja ningú és pensava que existíem,
quan ja només érem contes d’avis,
tan sols llegendes que diuen, que algú ens ha vist.
Perdem el temor a la nit
I anem mostrant-vos els rostres,
Anem creuant-nos pels vostres camins ,sense avís
Recordant-vos que encara vivim, existim.
Ens vau condemnar a les ombres
O a ser joguets ,a les vostres ordres
Ens desterrareu a muntanyes fosques, ben lluny
Vau fer impossible que visquérem junts
Però ja no temem a la llum
I anem mostrant-vos els rostres
Anem creuant-nos pels vostres camins
Esgolant-nos per tots els racons i forats que estan buits.
Encara existim
Ocults dins la nit
Esperant el moment per a poder eixir
Encara existim
Ocults dins la nit
Esperant el moment per a poder eixir,
i viure on tu vius.
|
||||
6. |
Ja no vull més vi
03:12
|
|||
No sé què està passant,
No sé què està ocorrent,
Dins meu està naixent,
Un sentiment estrany.
Serà la conjunció,
De Júpiter o mart
Una estrela fugaç
La merda que he xapat!
No sé què està ocorrent,
No sé què està passant,
Serà que estic malalt
Però no em fa res mal.
Tinc ganes de xiular
D’anar-me’n a Taiwan
De ballar el xa xa xa
De menjar-me una ensaïmada.
No sé què està ocorrent
No sé què està passant
Tinc ganes de posar-me
Un caqui en el cap
Tinc ganes de llavar-me
Els pantalons a mà
De tirar-me de cap
De caminar descalç.
I hui sent que tot va bé,
I no m’importa si hui em sulle la camisa,
I hui sent que tot va bé,
I no m’importa si la teua és més bonica!
NOMÉS VULL RIURE
I OBLIDAR QUE EL MEU COR ESTÀ TRIST.
I VULL ESCRIURE
UNA CANÇÓ PER RECORDAR-HO AIXÍ,
COM ES HUI
Tinc ganes de parlar,
De botar al bancal,
De tatuar-me el braç,
De muntar a cavall.
Tinc ganes de sentir
D’ensenyar el melic
De fer un bis a bis
De ballar damunt del llit!
|
||||
7. |
Home refraner
03:48
|
|||
Carn fa carn, vi fa sang.
Boira en la penya, aigua en l’esquena.
A mirar a la fira, a comprar al mercat
Quan canta la paput, el bon temps ja és vingut.
Plou poc, però per al poc que plou, plou poc
Home refraner, gos malfaener
I ara digues quin consell vols escoltar
I ara digues quin consell t’haig de donar
Perquè sàpigues que:
Anar i tornar viatge
Que si puges hauràs de baixar,
Que d’on no n’hi ha, no es pot traure
Que el món no gira al teu voltant
Si la reina sabera, que és el giraboix
A Xixona vendria, a llepar-me el boix!
I ara digues quin consell vols escoltar
I ara digues quin consell t’haig de donar
Perquè sàpigues que:
Anar i tornar viatge
Que si puges hauràs de baixar,
Que d’on no n’hi ha, no es pot traure
Que el món no gira al teu voltant
Que un i un, no sempre sumen dos
Que dos i tres, vull que em puges al be
Que tres i quatre, tota pedra fa marge
Que cinc i sis, hui tinc cara d’esguit
Sis i set, pixa i beu ben calentet
Huit i nou, quant més sucre més dolç!
PEU MILINDREU CAMA GALANA GENOLL REDÓ CUIXA MARRUIXA
Milotxa POLIDA PANXA PANSIDA Melic FLORIT PIT PITITOT
BARBA DE XOTO NAS DEL TIO PATINYO ULLS DE Búfol
FRONT DE MELÓ!
Roant roant a Albaida, patint i rabiant, bate batecul, la mare que va!
I el pare que torna, qui no està no s’encontra, m'ho dius o m’ho contes, que està
de bon any!
Mudat com un gínjol, fet un sapalastrop, arrop i talladetes, que no té agarrador!”
La panxa t’agúela, la figa ta mare, la bufa la gamba, més guapo que un sol!
I ara que fem del caldo, una poca sang amb ceba, una bollida de caragols,
faena i garrot!
I ARA VOS DIC A TOTS, BONA NIT CRESOL.
|
||||
8. |
El Xaman
04:10
|
|||
Pren la mà, vine, acosta’t més
acompanya’m, no et passarà res
no vacil·les, no t’ho penses més
no tingues dubtes,que jo t’ajudaré
Inspira, expira, relaxa la ment
afluixa els braços, mostra els palmells
obri les portes, que córrega el vent
i avança ferm sense remordiments
Trau la ràbia, buida el teu cor
trau les penes i bota-les foc!
sacsa’t, balla, exorcitza el mumorot
fes garbons de pors i d’angoixes i tira’ls fora del teu cos
Crida ben alt, riu-te ben fort
plora’m al muscle, fes-me l’amor
dóna’m la mà i dis-me que pots
sent la pau en tu, sent dins teu la llum
Sent dins teu tot l’univers,
sent el món com és, ple de colors
no tingues por i abraça’m fort,
no dubtes, seguix-me, agarra’m fort
Inspira, expira, relaxa la ment
la música sona, s’esmussa la pell,
balla amb el ritme dels teus sentiments
i sent la pau en tu
canta, riu-te, que et senta la gent
sent la força com creix dins teu
sent com connectes els teus pensaments
i sent la pau en tu,
sent dins teu la llum
|
||||
9. |
Fes-ho
03:27
|
|||
Ja vens a dir-me una altra volta
que no saps que fer,
que si llançar-te
o millor deixar-ho córrer,
que si seràs capaç,
que si estàs preparat,
que si tal volta, ben pensat,
serà millor deixar-ho estar.
I mires cab avall,
amb cara d’embovat,
I amb veu de preocupat
em dius a mi, que em sembla.
Que si és precipitat
que em pose en el seu cas
que és un suplici i un martiri
no tenir-ho del tot clar
Per tot el que més vulgues!!
Fes-ho! Omplit el pit amb aire
Fes-ho! Passa de les paraules
Fes-ho! Deixa de turmentar-te
Fes-ho!, i no tornes a menjar-me mes el cap!
I quan pensava que la cosa
ja s’havia acabat,
sense adonar-me’n,
em tornes a traure el tema.
I et poses a bufar,
I a rascar-te el cap,
I em dius que si tal volta,
hauries de pensar-ho amb més tranquil·litat!
Per tot el que més vulgues!!
Fes-ho! Omplit el pit amb aire
Fes-ho! Passa de les paraules
Fes-ho! Deixa de turmentar-te ,
i no intentes amagarte , no tornes a amagar-te
Fes-ho!, i no tornes a menjar-me mes el cap!
|
||||
10. |
El gran dia
03:40
|
|||
Esta és la història d’un tal Ferran
qui gaudia, corrent i saltant.
I es va apuntar, a l’equip provincial .
Li van posar, un entrenador personal.
I el nostre amic, que era molt disciplinat
destacava i brillava per damunt de tots els altres.
I va arribar, el dia gran, tot estava preparat. És el moment d’eixir a triomfar,
ja la gent està esperant. Amb tot el treball, que li ha suposat, arribar fins
ací dalt. No pot defraudar, al personal.
La gent flipava amb el que en Ferran podia fer.
la premsa rosa, somiava en traure aquell talent
I els amargats li deien que als 90 anys no es deu començar,
un hobby semblant! Ja no tens edat!
I va arribar, el dia gran, tot estava preparat. És el moment d’eixir a triomfar,
ja la gent està esperant. Amb tot el treball, que ha suposat, arribar fins ací
dalt. Però Ferran, no es va presentar…
Un atac al cor, el fa fulminar.
I en Ferran ens va deixar el pavelló ben alt.
La seua història no fa més que començar.
L’única veritat d’aquesta història fugaç
és que es va sentir viu fins al final.
|
||||
11. |
||||
Aneu preparant les paperetes que ja arriben els comicis,
tots els meus col·legues necessiten ja diners per als seus vicis.
Em faré un xalet a la costa, un bon Mercedes a la porta,
un iot per a anar a Mallorca, soc tot un crack, vaig a triomfar!
Vaig a triomfar, i és que tan fàcil convéncer i d’enganyar al personal
Vaig a fer unes adjudicacions, ja no em queden bitllets en el caixó.
Em faré un xalet a la costa, un bon mercedes a la porta,
un iot per a anar a Mallorca, soc tot un crack, vaig a triomfar!
Vaig a triomfar, i sé que faça el que faça em tornareu sempre a votar,
vaig a triomfar, i si m’agarren pague els vicis i el favor del tribunal.
Sou uns pringats, xupleu-me-la!
I ara expropiarem unes parcel·les que em fan falta per a un negoci,
i vos enganyaré dient que el poble necessita un centre d’oci,
I ara jo canvie aquella llei que m’impedia construir en uns bancals
que tinc a un parc natural, m’encanta este sistema, és una bacanal,
jo i els meus col·legues no tenim dilemes.
Dos i dos són quatre, quatre i vint són vint-i-quatre, jo m’emporte vint-i-dos,
que sumem al pressupost, i suma 32, que dec alguns favors,
soc tot un crack, vaig a triomfar!
Vaig a triomfar, i sé que faja el faja em tornareu sempre a votar!
Des de la costa a l'interior, des d’auditoris a aeroports,
de parcs temàtics ja en tinc prou.
I als iaio-flautes i indignats,
de classe baixa i desnonats,
vos diré clar la veritat,
Xupleu-me-la!
|
||||
12. |
Ves-t´en
04:08
|
|||
Des d’aquell dia, , me’n recorde molt bé,
que tinc una veueta dins del cervell.
Es vol apoderar dels meus pensaments,
i convertir-me en el seu nou joguet
És impossible no escoltar eixa veu,
cants de sirena seduint-me la ment!
No la puc fer callar, no la puc silenciar,
s’aprofita de les meues debilitats .
Em diu que si faig cas, no em passarà res.
Que si em comporte, seré el que jo voldré,
Que ella em guiarà, que ella em conduirà,
que si obeïsc, sempre estarà al meu costat.
Però no me la crec, només vol anul·lar-me per complet!
No vull sentir mai més, les seues paraules
no deixaré que acabe dominant-me!
Ves-te’n del meu cap ,no vas a controlar-me
Ves-te’n del meu cap, no vas a dominar-me
Diu que si l’abandone serà un error,
que jo no sé, no puc pensar tot sol,
però prompte o més tard, acabaré trobant
la manera per a fer-ho millor
Ja no vull sentir mai mes les seues paraules,
no deixaré, que acabe dominant-me!
Ves-te’n del meu cap ,no vas a controlar-me
Ves-te’n del meu cap, no vas a dominar-me
Vaig a desterrar-te, hui vaig a esborrar-te,
vaig a mutilar-te i colgar-te en el fons del meu cap,
vaig a soterrar-te ,hui vaig a destrossar-te,
vaig a alliberar-me!
|
||||
13. |
El Caragol
03:21
|
|||
Sempre ha estat ben amagat,
ocult dins del seu cau,
colgat per cent pedres gegants.
Sospitant dels moviments,
terratrémols d’aigua i vent
solsides que trenquen el gel.
Tots els murs sense trellat,
han anat caient qui sap,
si el destí, o és algú que ha anat bufant.
I ara va i ens trau el cap,
i mira al·lucinat,
que fora l’estaven esperant.
I s’espolsa la terra que porta als ulls,
I ara pensa: crec que ja no soc un geperut!
I s’enfila en un arbre per dir-li al món,
Que ja no és un caragol!!
S’ha trobat amb les arrels,
I li diuen: tu d’on vens?
Tan prim, sense cláixca ni cervell!
Ell contesta que no vol malviure dins d’un clot,
Vol viure allà fora amb tots!
I s’espolsa la terra que porta als ulls,
I ara pensa: crec que ja no soc un geperut!
I s’enfila en un arbre per dir-li al món,
Que ja no és un caragol!!
|
||||
14. |
Fes-nos el favor
04:36
|
|||
Tu, sempre espera'n-te a tu,
Sempre mirant, si eixa que ve ets tu.
Tu, tu sempre dius que t’has perdut,
Que pel camí t’has trobat a algú.
Sempre li dones a la imaginació,
Per a donar-nos una gran explicació.
Que si tos pares,
Que si t’ha cridat qui se jo!
Que si has hagut de traure al gos!
I ací estem nosaltres, com estaquirots,
Sempre espera'n-te a tu!
FES-NOS EL FAVOR, I ESPAVILA UN POC,
QUE SEMPRE ARRIBEM TARD A TOTS ELS LLOCS!
FES-NOS EL FAVOR I DEIXAT DE RAONS,
QUE JA ET CONEIXEM, JA ET CONEIXEM JA TOTS!
Sempre hem de dir-te,
Que hem quedat una hora abans,
i “aixina” i tot,
tu sempre arribes tard!
I és que ja no sabem,
Que és el que hem de fer,
Per a que arribes a una hora desent!
I ací estem nosaltres, bufant-li al cresol,
Sempre espera'n-te a tu!
FES-NOS EL FAVOR, I ESPAVILA UN POC,
QUE SEMPRE ARRIBEM TARD A TOTS ELS LLOCS!
FES-NOS EL FAVOR I DEIXAT DE RAONS,
QUE JA ET CONEIXEM, JA ET CONEIXEM JA TOTS!
|
||||
15. |
M´importa una merda
02:36
|
|||
M’importa una merda, si tornes o si vas,
si dius que serà prompte, si dius que serà tard.
No m’importa una merda, si ara és imprescindible,
si dius que ara no cal.
M’importa una merda si dius que està arreglat.
Si dius que açò esta bé, o si dius que açò no cap
No m’importa una merda, si dius que serà bo,
si dius que ja no val!.
Ei, tu saps, que no em convenceràs del que t’importa,
Ei, tu saps que això no és el que fas.
Ei, tu saps que tots sabem que és el que a tu t’importa,
ara no ens vingues amb els ideals!
I ja no em crec res del que dius,
ni la meitat del que tu fas,
només espere que desaparegues tu i la teua merda dins del fang
i mostraré tot el que has fet
I contaré tot el que has dit, demostrara amb proves i fets,
que ets i seràs, sempre un engany
|
||||
16. |
Res per res
02:49
|
|||
Parlen de tot
Escolten de res
Empatia per a ell mateix
Valoren l’art
Si es pot comprar
Posen preu a les idees de fang.
Van de moderns
Perden el fer
Parasiten l’amistat de la gent
La comoditat
Que aporta el ramat
El neohippie és una classe social.
La presència congelada
busca excusa en l’assertivitat
Fruit de la tecnologia?
La borbolla personal
dins de poc serà de metall
Què passarà si es trenca?
Els objectius
Que s’han d’abastar
Xafigant sobre les cares sobrants
Des del més alt
Es pot observar
La solitud de les ànimes levitant
Solitud en societat
Paradoxa de l’actualitat
Felicitat Ingènua
Un munt de cors capitalitzats
Compren l’estima de l’altra meitat
S’ha perdut l’interés... del res per res
Solitud en societat
Paradoxa de l’actualitat
Felicitat Ingènua
Un munt de cors capitalitzats
Compren l’estima de l’altra meitat
S’ha perdut l’interés... del res per res
|
||||
17. |
||||
Buscava dins la mar, però no et vaig trobar.
Buscava per els camps, i em vaig equivocar.
I tu vas vindre com el vent
ara que ja no t'esperava.
Vas aparèixer com un raig de llum
a una muntanya emboirada.
Tu em vas fer que reverdís,
tu em vas fer traure el fruit,
tu em vas dir que fera el niu
per poder vorer com rius.
Quan et sent a prop
soc la lluna i tu ets el sol,
soc l'ovella i tu ets el llop,
soc la llenya del teu foc.
Quan et sent a prop
soc la neu que es fon al sol,
l'aigua fresca d'una font,
soc la nit i tu el mussol.
Vaig encetar un nou llibre d'aventures,
noves rutes que recorren l'horitzó,
i al meu calendari vaig assenyalar dies nous.
Tu em vas nugar pel bescoll,
suràvem sense cap esforç.
I el mon girava poc a poc
per poder vore'ns als dos.
Quan et sent a prop
soc la lluna i tu ets el sol,
soc l'ovella i tu ets el llop,
soc la llenya del teu foc.
Quan et sent a prop
soc la neu que es fon al sol,
l'aigua fresca d'una font,
soc la nit i tu el mussol.
Jo ja no se com era, ni se com soc.
No se si era tot bromera o era tot dolç.
Ja se que has vingut per quedar-te molt temps
i que potser demà s'acabe tot el que em somniat
i que la pluja seguirà regant els llirs i els cards
i que el castell seguirà vigilant la vall.
I si el destí em deixa seguiré escoltant-te.
Quan et sent a prop
soc la lluna i tu ets el sol,
soc l'ovella i tu ets el llop,
soc la llenya del teu foc.
Quan et sent a prop
soc la neu que es fon al sol,
l'aigua fresca d'una font,
soc la nit i tu el mussol.
Jo ja no se com era, ni se com soc.
No se si era tot bromera o era tot dolç.
|
Streaming and Download help
If you like TINC LADILLES, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp