We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

Encara Existim (2020)

by TINC LADILLES

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.
    Purchasable with gift card

      €7 EUR  or more

     

1.
Vull xuplar-ho tot, sentir tots els sabors. Sentir l’escalfor, i el ritme del teu cor Gaudir be les olors, repassant cada racó. Sense tindre por, sense cap pudor. MARE Vull donar-t’ho tot, eres el meu tresor. Tendret com el cotó, tens tot el meu cor. Tot el teu és meu, et menge a besets. Sense deixar-me res, eres el meu xiquet. TORNADA -Des que et vaig vore, em va envair l’emoció. La teua tendresa, l’oloreta a torró, I ara per fi has arribat, descalç, Benvingut a la llar. AMBDÓS Jo vull menjar-te tot, sense deixar-me res. (mare) Tu vols donar-m’ho tot sense deixar-te res. (fill) M’agraden fins i tot, els teus plors desesperats. (mare) M’agraden els teus pits, són ara el meu desig. TORNADA -Des que et vaig vore, em va envair l’emoció La teua tendresa, l’oloreta a Torró, I ara per fi has arribat, descalç, nuet, en peixet I amb molt de gust et guiarem per camins i carrers pel món sencer.
2.
Era un dia molt clar, amb cel blau, lluminós la tardor es mostrava de groc i marró l’oroneta cantava i emprenia el vol l’olivera es doblegava com si tinguera son. El sol encara escalfava el meu cos despullat i la terra badada es trencava al meu pas caminant olorava el perfum d’estos camps i un vent suau a la cara em feia recordar que este món és estrany tot pot canviar en un instant tin-ho clar Tremola el cel i espenta el vent ataca el tro amb un exèrcit molt poderós Dispara el llamp i l’aigua cau i el fang segresta tot el que ella vol. Els núvols van descansar per un moment de bramar i el cel ho va cel·lebrar amb set colors dibuixats tot era lluentor acariciat pel sol i la vida tornava a despertat de nou amb milers de sorolls , amb milers de sons Tremola el cel i espenta el vent ataca el tro amb un exèrcit molt poderós Dispara el llamp i l’aigua cau i el fang segresta tot el que ella vol tot el que ella pot, i el món espera impotent a que s’acabe aquell malson s’acabe amb un gran raig de sol i el vent ens torne la claror.
3.
Un passeig al vespre, al resguard del vent, una escalada al sol d’hivern. Un munt de sensacions ens recorren el cos. Tot ja queda en ombra, tot el món s’afanya, i en el fons la muntanya. Òmplic els pulmons, note el fred de front. TORNADA 1 Ja estem ficats a la paret. L’adrenalina enfoca la ment. L’èxit es dona ja per fet. I no sempre pot ser… La bellesa intensa, de tan vast indret, ens fa oblidar per moments el fred. Dins d’aquesta vall, som insignificants. Hem acceptat el repte, no seré jo qui falle, i és que el risc no sempre es pot comprar. El joc es descontrola, i l’ànima no aguanta, un fet que no deuria mai haver passat. TORNADA 2 Estic caient sense parar. El buit em vol al seu costat. Els records se succeeixen, i no deixen de turmentar. SECCIÓ ESPECIAL I vole. S’acosta el final. El cos es trenca i l’ànima vola alt. El joc es descontrola, i l’ànima no aguanta, un fet que no deuria mai haver passat. TORNADA 2
4.
A voltes 04:37
A voltes, sense saber per què, em quede fixe, mirant, embovat, embeulat i en silenci, la consciència se´m va esborrant, minva, i es va difuminant…. Immòbil, com un menhir, petrificat, una boira em va cegant i les hores, dies i anys , passen en un instant I m’endinse en un avenc profund, descomunal dins d’un bosc nevat m’escabusse i nade dins la mar entre coralls i contemple la ciutat des d’ací dalt sóc un voltor volant Sóc la lava d’un volcà que avança cap al mar sóc el gel d’un llac glaçat sóc arena en moviment que corre en un desert sóc la pluja torrencial, un huracà A voltes, només a voltes, rarament sense saber per què, irremeiablement em deixe arrossegar avall pel corrent I m’endinse en un avenc profund, descomunal dins d’un bosc nevat m’escabusse i nade dins la mar entre coralls sóc un voltor volant Sóc la lava d’un volcà que avança cap al mar sóc el gel d’un llac glaçat sóc arena en moviment que corre en un desert sóc la pluja torrencial, un huracà I camine entre barrancs ocults, amagats cap al cim més alt i m’enlaire d’un penya-segat sense rumb , sense destí per un cel estrelat.
5.
Quan tot el món s’ha oblidat de nosaltres, quan ja ningú és pensava que existíem, quan ja només érem contes d’avis, tan sols llegendes que diuen, que algú ens ha vist. Perdem el temor a la nit I anem mostrant-vos els rostres, Anem creuant-nos pels vostres camins ,sense avís Recordant-vos que encara vivim, existim. Ens vau condemnar a les ombres O a ser joguets ,a les vostres ordres Ens desterrareu a muntanyes fosques, ben lluny Vau fer impossible que visquérem junts Però ja no temem a la llum I anem mostrant-vos els rostres Anem creuant-nos pels vostres camins Esgolant-nos per tots els racons i forats que estan buits. Encara existim Ocults dins la nit Esperant el moment per a poder eixir Encara existim Ocults dins la nit Esperant el moment per a poder eixir, i viure on tu vius.
6.
No sé què està passant, No sé què està ocorrent, Dins meu està naixent, Un sentiment estrany. Serà la conjunció, De Júpiter o mart Una estrela fugaç La merda que he xapat! No sé què està ocorrent, No sé què està passant, Serà que estic malalt Però no em fa res mal. Tinc ganes de xiular D’anar-me’n a Taiwan De ballar el xa xa xa De menjar-me una ensaïmada. No sé què està ocorrent No sé què està passant Tinc ganes de posar-me Un caqui en el cap Tinc ganes de llavar-me Els pantalons a mà De tirar-me de cap De caminar descalç. I hui sent que tot va bé, I no m’importa si hui em sulle la camisa, I hui sent que tot va bé, I no m’importa si la teua és més bonica! NOMÉS VULL RIURE I OBLIDAR QUE EL MEU COR ESTÀ TRIST. I VULL ESCRIURE UNA CANÇÓ PER RECORDAR-HO AIXÍ, COM ES HUI Tinc ganes de parlar, De botar al bancal, De tatuar-me el braç, De muntar a cavall. Tinc ganes de sentir D’ensenyar el melic De fer un bis a bis De ballar damunt del llit!
7.
Carn fa carn, vi fa sang. Boira en la penya, aigua en l’esquena. A mirar a la fira, a comprar al mercat Quan canta la paput, el bon temps ja és vingut. Plou poc, però per al poc que plou, plou poc Home refraner, gos malfaener I ara digues quin consell vols escoltar I ara digues quin consell t’haig de donar Perquè sàpigues que: Anar i tornar viatge Que si puges hauràs de baixar, Que d’on no n’hi ha, no es pot traure Que el món no gira al teu voltant Si la reina sabera, que és el giraboix A Xixona vendria, a llepar-me el boix! I ara digues quin consell vols escoltar I ara digues quin consell t’haig de donar Perquè sàpigues que: Anar i tornar viatge Que si puges hauràs de baixar, Que d’on no n’hi ha, no es pot traure Que el món no gira al teu voltant Que un i un, no sempre sumen dos Que dos i tres, vull que em puges al be Que tres i quatre, tota pedra fa marge Que cinc i sis, hui tinc cara d’esguit Sis i set, pixa i beu ben calentet Huit i nou, quant més sucre més dolç! PEU MILINDREU CAMA GALANA GENOLL REDÓ CUIXA MARRUIXA Milotxa POLIDA PANXA PANSIDA Melic FLORIT PIT PITITOT BARBA DE XOTO NAS DEL TIO PATINYO ULLS DE Búfol FRONT DE MELÓ! Roant roant a Albaida, patint i rabiant, bate batecul, la mare que va! I el pare que torna, qui no està no s’encontra, m'ho dius o m’ho contes, que està de bon any! Mudat com un gínjol, fet un sapalastrop, arrop i talladetes, que no té agarrador!” La panxa t’agúela, la figa ta mare, la bufa la gamba, més guapo que un sol! I ara que fem del caldo, una poca sang amb ceba, una bollida de caragols, faena i garrot! I ARA VOS DIC A TOTS, BONA NIT CRESOL.
8.
El Xaman 04:10
Pren la mà, vine, acosta’t més acompanya’m, no et passarà res no vacil·les, no t’ho penses més no tingues dubtes,que jo t’ajudaré Inspira, expira, relaxa la ment afluixa els braços, mostra els palmells obri les portes, que córrega el vent i avança ferm sense remordiments Trau la ràbia, buida el teu cor trau les penes i bota-les foc! sacsa’t, balla, exorcitza el mumorot fes garbons de pors i d’angoixes i tira’ls fora del teu cos Crida ben alt, riu-te ben fort plora’m al muscle, fes-me l’amor dóna’m la mà i dis-me que pots sent la pau en tu, sent dins teu la llum Sent dins teu tot l’univers, sent el món com és, ple de colors no tingues por i abraça’m fort, no dubtes, seguix-me, agarra’m fort Inspira, expira, relaxa la ment la música sona, s’esmussa la pell, balla amb el ritme dels teus sentiments i sent la pau en tu canta, riu-te, que et senta la gent sent la força com creix dins teu sent com connectes els teus pensaments i sent la pau en tu, sent dins teu la llum
9.
Fes-ho 03:27
Ja vens a dir-me una altra volta que no saps que fer, que si llançar-te o millor deixar-ho córrer, que si seràs capaç, que si estàs preparat, que si tal volta, ben pensat, serà millor deixar-ho estar. I mires cab avall, amb cara d’embovat, I amb veu de preocupat em dius a mi, que em sembla. Que si és precipitat que em pose en el seu cas que és un suplici i un martiri no tenir-ho del tot clar Per tot el que més vulgues!! Fes-ho! Omplit el pit amb aire Fes-ho! Passa de les paraules Fes-ho! Deixa de turmentar-te Fes-ho!, i no tornes a menjar-me mes el cap! I quan pensava que la cosa ja s’havia acabat, sense adonar-me’n, em tornes a traure el tema. I et poses a bufar, I a rascar-te el cap, I em dius que si tal volta, hauries de pensar-ho amb més tranquil·litat! Per tot el que més vulgues!! Fes-ho! Omplit el pit amb aire Fes-ho! Passa de les paraules Fes-ho! Deixa de turmentar-te , i no intentes amagarte , no tornes a amagar-te Fes-ho!, i no tornes a menjar-me mes el cap!
10.
El gran dia 03:40
Esta és la història d’un tal Ferran qui gaudia, corrent i saltant. I es va apuntar, a l’equip provincial . Li van posar, un entrenador personal. I el nostre amic, que era molt disciplinat destacava i brillava per damunt de tots els altres. I va arribar, el dia gran, tot estava preparat. És el moment d’eixir a triomfar, ja la gent està esperant. Amb tot el treball, que li ha suposat, arribar fins ací dalt. No pot defraudar, al personal. La gent flipava amb el que en Ferran podia fer. la premsa rosa, somiava en traure aquell talent I els amargats li deien que als 90 anys no es deu començar, un hobby semblant! Ja no tens edat! I va arribar, el dia gran, tot estava preparat. És el moment d’eixir a triomfar, ja la gent està esperant. Amb tot el treball, que ha suposat, arribar fins ací dalt. Però Ferran, no es va presentar… Un atac al cor, el fa fulminar. I en Ferran ens va deixar el pavelló ben alt. La seua història no fa més que començar. L’única veritat d’aquesta història fugaç és que es va sentir viu fins al final.
11.
Aneu preparant les paperetes que ja arriben els comicis, tots els meus col·legues necessiten ja diners per als seus vicis. Em faré un xalet a la costa, un bon Mercedes a la porta, un iot per a anar a Mallorca, soc tot un crack, vaig a triomfar! Vaig a triomfar, i és que tan fàcil convéncer i d’enganyar al personal Vaig a fer unes adjudicacions, ja no em queden bitllets en el caixó. Em faré un xalet a la costa, un bon mercedes a la porta, un iot per a anar a Mallorca, soc tot un crack, vaig a triomfar! Vaig a triomfar, i sé que faça el que faça em tornareu sempre a votar, vaig a triomfar, i si m’agarren pague els vicis i el favor del tribunal. Sou uns pringats, xupleu-me-la! I ara expropiarem unes parcel·les que em fan falta per a un negoci, i vos enganyaré dient que el poble necessita un centre d’oci, I ara jo canvie aquella llei que m’impedia construir en uns bancals que tinc a un parc natural, m’encanta este sistema, és una bacanal, jo i els meus col·legues no tenim dilemes. Dos i dos són quatre, quatre i vint són vint-i-quatre, jo m’emporte vint-i-dos, que sumem al pressupost, i suma 32, que dec alguns favors, soc tot un crack, vaig a triomfar! Vaig a triomfar, i sé que faja el faja em tornareu sempre a votar! Des de la costa a l'interior, des d’auditoris a aeroports, de parcs temàtics ja en tinc prou. I als iaio-flautes i indignats, de classe baixa i desnonats, vos diré clar la veritat, Xupleu-me-la!
12.
Ves-t´en 04:08
Des d’aquell dia, , me’n recorde molt bé, que tinc una veueta dins del cervell. Es vol apoderar dels meus pensaments, i convertir-me en el seu nou joguet És impossible no escoltar eixa veu, cants de sirena seduint-me la ment! No la puc fer callar, no la puc silenciar, s’aprofita de les meues debilitats . Em diu que si faig cas, no em passarà res. Que si em comporte, seré el que jo voldré, Que ella em guiarà, que ella em conduirà, que si obeïsc, sempre estarà al meu costat. Però no me la crec, només vol anul·lar-me per complet! No vull sentir mai més, les seues paraules no deixaré que acabe dominant-me! Ves-te’n del meu cap ,no vas a controlar-me Ves-te’n del meu cap, no vas a dominar-me Diu que si l’abandone serà un error, que jo no sé, no puc pensar tot sol, però prompte o més tard, acabaré trobant la manera per a fer-ho millor Ja no vull sentir mai mes les seues paraules, no deixaré, que acabe dominant-me! Ves-te’n del meu cap ,no vas a controlar-me Ves-te’n del meu cap, no vas a dominar-me Vaig a desterrar-te, hui vaig a esborrar-te, vaig a mutilar-te i colgar-te en el fons del meu cap, vaig a soterrar-te ,hui vaig a destrossar-te, vaig a alliberar-me!
13.
El Caragol 03:21
Sempre ha estat ben amagat, ocult dins del seu cau, colgat per cent pedres gegants. Sospitant dels moviments, terratrémols d’aigua i vent solsides que trenquen el gel. Tots els murs sense trellat, han anat caient qui sap, si el destí, o és algú que ha anat bufant. I ara va i ens trau el cap, i mira al·lucinat, que fora l’estaven esperant. I s’espolsa la terra que porta als ulls, I ara pensa: crec que ja no soc un geperut! I s’enfila en un arbre per dir-li al món, Que ja no és un caragol!! S’ha trobat amb les arrels, I li diuen: tu d’on vens? Tan prim, sense cláixca ni cervell! Ell contesta que no vol malviure dins d’un clot, Vol viure allà fora amb tots! I s’espolsa la terra que porta als ulls, I ara pensa: crec que ja no soc un geperut! I s’enfila en un arbre per dir-li al món, Que ja no és un caragol!!
14.
Tu, sempre espera'n-te a tu, Sempre mirant, si eixa que ve ets tu. Tu, tu sempre dius que t’has perdut, Que pel camí t’has trobat a algú. Sempre li dones a la imaginació, Per a donar-nos una gran explicació. Que si tos pares, Que si t’ha cridat qui se jo! Que si has hagut de traure al gos! I ací estem nosaltres, com estaquirots, Sempre espera'n-te a tu! FES-NOS EL FAVOR, I ESPAVILA UN POC, QUE SEMPRE ARRIBEM TARD A TOTS ELS LLOCS! FES-NOS EL FAVOR I DEIXAT DE RAONS, QUE JA ET CONEIXEM, JA ET CONEIXEM JA TOTS! Sempre hem de dir-te, Que hem quedat una hora abans, i “aixina” i tot, tu sempre arribes tard! I és que ja no sabem, Que és el que hem de fer, Per a que arribes a una hora desent! I ací estem nosaltres, bufant-li al cresol, Sempre espera'n-te a tu! FES-NOS EL FAVOR, I ESPAVILA UN POC, QUE SEMPRE ARRIBEM TARD A TOTS ELS LLOCS! FES-NOS EL FAVOR I DEIXAT DE RAONS, QUE JA ET CONEIXEM, JA ET CONEIXEM JA TOTS!
15.
M’importa una merda, si tornes o si vas, si dius que serà prompte, si dius que serà tard. No m’importa una merda, si ara és imprescindible, si dius que ara no cal. M’importa una merda si dius que està arreglat. Si dius que açò esta bé, o si dius que açò no cap No m’importa una merda, si dius que serà bo, si dius que ja no val!. Ei, tu saps, que no em convenceràs del que t’importa, Ei, tu saps que això no és el que fas. Ei, tu saps que tots sabem que és el que a tu t’importa, ara no ens vingues amb els ideals! I ja no em crec res del que dius, ni la meitat del que tu fas, només espere que desaparegues tu i la teua merda dins del fang i mostraré tot el que has fet I contaré tot el que has dit, demostrara amb proves i fets, que ets i seràs, sempre un engany
16.
Res per res 02:49
Parlen de tot Escolten de res Empatia per a ell mateix Valoren l’art Si es pot comprar Posen preu a les idees de fang. Van de moderns Perden el fer Parasiten l’amistat de la gent La comoditat Que aporta el ramat El neohippie és una classe social. La presència congelada busca excusa en l’assertivitat Fruit de la tecnologia? La borbolla personal dins de poc serà de metall Què passarà si es trenca? Els objectius Que s’han d’abastar Xafigant sobre les cares sobrants Des del més alt Es pot observar La solitud de les ànimes levitant Solitud en societat Paradoxa de l’actualitat Felicitat Ingènua Un munt de cors capitalitzats Compren l’estima de l’altra meitat S’ha perdut l’interés... del res per res Solitud en societat Paradoxa de l’actualitat Felicitat Ingènua Un munt de cors capitalitzats Compren l’estima de l’altra meitat S’ha perdut l’interés... del res per res
17.
Buscava dins la mar, però no et vaig trobar. Buscava per els camps, i em vaig equivocar. I tu vas vindre com el vent ara que ja no t'esperava. Vas aparèixer com un raig de llum a una muntanya emboirada. Tu em vas fer que reverdís, tu em vas fer traure el fruit, tu em vas dir que fera el niu per poder vorer com rius. Quan et sent a prop soc la lluna i tu ets el sol, soc l'ovella i tu ets el llop, soc la llenya del teu foc. Quan et sent a prop soc la neu que es fon al sol, l'aigua fresca d'una font, soc la nit i tu el mussol. Vaig encetar un nou llibre d'aventures, noves rutes que recorren l'horitzó, i al meu calendari vaig assenyalar dies nous. Tu em vas nugar pel bescoll, suràvem sense cap esforç. I el mon girava poc a poc per poder vore'ns als dos. Quan et sent a prop soc la lluna i tu ets el sol, soc l'ovella i tu ets el llop, soc la llenya del teu foc. Quan et sent a prop soc la neu que es fon al sol, l'aigua fresca d'una font, soc la nit i tu el mussol. Jo ja no se com era, ni se com soc. No se si era tot bromera o era tot dolç. Ja se que has vingut per quedar-te molt temps i que potser demà s'acabe tot el que em somniat i que la pluja seguirà regant els llirs i els cards i que el castell seguirà vigilant la vall. I si el destí em deixa seguiré escoltant-te. Quan et sent a prop soc la lluna i tu ets el sol, soc l'ovella i tu ets el llop, soc la llenya del teu foc. Quan et sent a prop soc la neu que es fon al sol, l'aigua fresca d'una font, soc la nit i tu el mussol. Jo ja no se com era, ni se com soc. No se si era tot bromera o era tot dolç.

credits

released December 18, 2020

license

all rights reserved

tags

about

TINC LADILLES Valencian Community, Spain

contact / help

Contact TINC LADILLES

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like TINC LADILLES, you may also like: